Cada família vivia a l’habitatge que es podia permetre segons la seva condició econòmica. Els principals tipus d’habitatges que es podien trobar en una ciutat romana eren:
– Les insulae: eren les més comunes i corresponien als habitatges de la gent més humil,
que era la majoria de la població. Eren edificis de fins a cinc pisos, amb balcons i finestres que donaven a l’exterior. Eren estretes i poc confortables, no tenien aigua corrent
ni latrines, i tenien poca llum. Els materials amb què estaven construïdes no eren gaire
duradors. La majoria eren de lloguer.
– Les domus: eren d’origen etrusc, de planta rectangular, amb tres zones:
· L’entrada.
· Un cos central i obert, a l’aire lliure, on entrava la llum per la part superior.
· Un jardí a la part posterior.
Solien tenir un sol pis. Eren la residència de les famílies acomodades. D’exemples de domus en trobem a Pompeia (ruïnes romanes causades per l’erupció del volcà Vesuvi).
– Les villae: eren les vil·les romanes grans i luxoses que tenien els més adinerats als afores de les grans ciutats. Eren residències camperoles i granges productives. Les dimensions i característiques que tenien depenien de la riquesa dels seus propietaris.
Cada família vivia a l’habitatge que es podia permetre segons la seva condició econòmica. Els principals tipus d’habitatges que es podien trobar en una ciutat romana eren:
– Les insulae: eren les més comunes i corresponien als habitatges de la gent més humil,
que era la majoria de la població. Eren edificis de fins a cinc pisos, amb balcons i finestres que donaven a l’exterior. Eren estretes i poc confortables, no tenien aigua corrent
ni latrines, i tenien poca llum. Els materials amb què estaven construïdes no eren gaire
duradors. La majoria eren de lloguer.
– Les domus: eren d’origen etrusc, de planta rectangular, amb tres zones:
· L’entrada.
· Un cos central i obert, a l’aire lliure, on entrava la llum per la part superior.
· Un jardí a la part posterior.
Solien tenir un sol pis. Eren la residència de les famílies acomodades. D’exemples de domus en trobem a Pompeia (ruïnes romanes causades per l’erupció del volcà Vesuvi).
– Les villae: eren les vil·les romanes grans i luxoses que tenien els més adinerats als afores de les grans ciutats. Eren residències camperoles i granges productives. Les dimensions i característiques que tenien depenien de la riquesa dels seus propietaris.